Església de Santa Maria de Sales de la Cellera

Les primeres notícies, que daten del segle IX (833-860), estan relacionades amb el rei franc Carles el Calb i amb el monestir de Sant Medir (Sant Gregori, Gironès). El 1080 ja està documentada com a parròquia, que incloïa, fins als segles XVIII-XIX, el terme i el castell d’Anglès. L’església de la Cellera és l’edifici històric més rellevant, ja que és l’origen de l’agrupació del nucli urbà com a sagrera o cellera medievals. L’edifici romànic sembla que sofrí alguns desperfectes durant els terratrèmols de 1427.

Entre els elements destacables de l’interior de l’església cal esmentar el sepulcre funerari de 1348 i la làpida commemorativa de Galzeran Olmera (1597).

Entre 1620 i 1627 es produí la momentània “independència” parroquial de la Doma d’Anglès, encara que el tribunal competent de Roma va dictaminar a favor del recurs d’apel·lació interposat pel rector de la Cellera i un canonge gironí i Anglès deixà de tenir parròquia pròpia. Així ho recorda una làpida rectangular situada a la façana sud del temple. La parròquia de Santa Maria de Sales inclou actualment l’ermita dels Sants Just i Pastor, els oratoris de Sant Pelegrí i de Sant Benet de Palerm i, també, la capella del Carme al convent de les Germanes Carmelites Vedruna. La fisonomia del temple actual té l’origen en les reformes del segle XVII (1627-1645): es va allargar l’edifici a ponent amb l’actual absis, es va canviar d’orientació el comunidor de la torre de les Bruixes o del Mal Temps i es van reformar el campanar i la façana.