És un edifici entre mitgeres de tres plantes i tres crugies amb una capella dedicada a la Mare de Déu del Carme adossada a la part dreta. L’asil té una coberta de doble vessant a façana i una coberta plana a la capella. La capella del Carme del convent és un edifici rectangular d’una sola nau amb una estructura neogòtica.

Com que a mitjan segle XIX l’escolarització femenina era pràcticament inexistent al poble, l’any 1876 Ramon Sitjar, rector de la Cellera, i Paula Despuig, superiora general de la congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat, van engegar l’obertura d’un col·legi femení en un local de davant de l’església cedit per una persona de Sant Climent d’Amer. Ho van poder fer gràcies a una subvenció econòmica de Ramon Camprodon, monjo exclaustrat durant la Primera República i refugiat a la Cellera. La capella de l’escola no es va inaugurar fins a l’any 1884.

L’any 1885, un brot de còlera va fer que l’escola i el convent tinguessin la funció d’hospital i cobrissin les necessitats d’atenció als malalts. El nombre d’alumnes va anar augmentant progressivament i l’escola es va anar integrant a la població. Fins i tot es va inaugurar una Escola Dominical per a noies treballadores. Al llarg dels anys, una trentena de cellerenques van ingressar en algun centre d’aquesta comunitat. Durant la Guerra Civil Espanyola, l’edifici es va convertir en un estable i un tancat per a xais, encara que la gent del poble va ajudar la comunitat de religioses pel servei que havia fet.

El 1940 es va inaugurar una classe per a nois i el 1970 la comunitat de la Cellera es va fusionar amb la de Girona. Poc després, l’escola va tancar i només es va mantenir un parvulari. El 1977, després d’unes obres importants de reforma, es va habilitar la casa com a residència i asil de germanes carmelites ancianes, retirades de la vida activa.