L’any 2019, l’Ajuntament de la Cellera de Ter va adquirir bona part de la muntanya de Canet, una finca forestal dominada per l’alzinar mediterrani situada al nord del municipi, a tocar del riu Ter, amb la voluntat de recuperar i donar a conèixer els seus valors naturals i patrimonials. D’entre els elements més importants que s’hi troben, sobresurt les coves del Pasteral, catalogada com a bé cultural d’interès local (BCIL). La cova del Pasteral és una cavitat d’uns 350 metres de recorregut conegut i és considerada la més important de la comarca i la de més entitat del massís de les Guilleries.

Geologia

Les coves del Pasteral són el resultat d’un llarg procés geològic que va començar fa aproximadament 450 milions d’anys, a l’ordovicià. En aquell temps, el mar va dipositar grans quantitats de carbonat càlcic que es van convertir, lentament, en roca calcària. Aquesta roca es va deformar i fracturar per l’acció de la pressió i la temperatura durant tots aquests anys. Més tard, l’aigua va erosionar la roca calcària i va formar cavitats i formes arrodonides. Fa uns 300 milions d’anys, un grup de roques magmàtiques, anomenades granodiorites, van penetrar per les escletxes de la roca calcària i la van transformar en marbre, a conseqü.ncia del xoc de temperatures i pressions. Avui dia, es poden veure clarament els dos tipus de roca a les coves (els marbres de colors grisencs i les granodiorites de colors vermellencs), així com una capa de sediment desconeguda. Les coves tenen uns intricats i nombrosos túnels orientats segons les fractures de la muntanya de Canet, d’una banda en direcció nord-sud i de l’altra en direcció estoest. Estructuralment, la cova presenta tres entrades principals (artificials) a la seva base i dos accessos (naturals) a la seva part superior, amb galeries a un mínim de cinc altures diferents i un desnivell total d’uns 15 metres. La part inferior de la cavitat, l’única zona visitable actualment, està parcialment afectada per una explotació minera que, durant les dècades del 1920-1970 va crear grans sales i passadissos, mentre que la part superior la formen estretes, laberíntiques i espectaculars galeries de difícil accés.

Restes arqueològiques

A nivell arqueològic, la cova acull les restes de diferents enterraments realitzats per les primeres poblacions d’agricultors i ramaders sedentaris de casa nostra, d’època neolítica i calcolítica (entre el 4500 aC i el 2500 aC). S’han trobat nombroses restes humanes, així com peces de ceràmica, desenes de collarets, fulles de sílex, etc. Els enterraments d’aquest període són molt rars en tot l’occident mediterrani, per la qual cosa el jaciment del Pasteral és de gran importància per a la interpretació de la prehistòria de Catalunya.

A més a més, la gran diferència entre les dates de les restes dona una pista de la tradició extraordinàriament prolongada de l’ús de la cova del Pasteral com a lloc funerari. Desgraciadament, però, els treballs d’extracció de marbre al segle passat van destruir com a mínim una sala on potencialment n’hi podria haver més i on ja es van trobar restes fa gairebé 100 anys.

Fauna

La irregularitat de la cova afavoreix, a més, la formació de nombrosos microclimes que ofereixen als ratpenats i a altres animals cavernícoles un ampli ventall de condicions, que s’adequa als diferents períodes del seu cicle vital. De les 29 espècies de ratpenats que es coneixen actualment a Catalunya, 14 són presents a les coves del Pasteral o al seu entorn més proper, cosa que converteix l’espai en un refugi de primer ordre que cal protegir i conservar. A més a més, dues d’aquestes espècies estan incloses en el Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades (RD 139/2011), tres estan en estat vulnerable (el ratpenat de ferradura gros, el ratpenat de ferradura mediterrani i el ratpenat de ferradura petit) i una està en perill d’extinció (el ratpenat de peus grossos, que viu al voltant de les ribes del Ter).

Pel que fa a la fauna subterrània, és a dir, la formada pels animals adaptats a les condicions de cova, s’han identificat 22 espècies diferents, una de les quals, la Bofilliella subarcuata, és un mol·lusc gasteròpode considerat en perill crític d’extinció pel Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades (RD 139/2011). Entre les espècies d’invertebrats subterranis hi ha força diversitat (s’hi troben, per exemple, pseudoescorpins, aranyes, grills, mol·luscs, etc.), la qual cosa dona una pista de la varietat de vida en aquestes cavitats i la importància de la seva conservació.

Flora

A tocar de l’entrada a les coves, als marges dels camins, es poden trobar nombroses espècies de plantes, sobretot herbàcies i alguna arbustiva. Les condicions microclimàtiques del lloc — ombra una gran part del dia i corrents de vent frescos que provenen de la cova— fan possible que hi hagi un gran nombre d’espècies. S’hi poden trobar, d’una banda, diferents espècies de falgueres, que indiquen les suaus i humides condicions climàtiques i, de l’altra, espècies comunes, com la boca de drac (Antirrhinum majus), la lletera (Euphorbia characias) o l’esbarzer (Rubus ulmifolius), entre d’altres.