El santuari de la Mare de Déu de les Fonts és un d’aquells indrets on el nom ja explica una part important del lloc. La presència de l’aigua no és un detall secundari, sinó l’element que ha donat sentit al conjunt i que l’ha convertit, al llarg dels segles, en un espai de devoció, de pas i de trobada per a la gent de l’entorn.

L’ermita, d’origen antic i documentada des de l’edat mitjana, conserva el caràcter senzill dels santuaris rurals. La seva arquitectura no busca destacar per la monumentalitat, sinó acollir la comunitat en un espai proper, vinculat al territori i a les pràctiques religioses populars. Les reformes que ha viscut al llarg del temps formen part d’aquesta continuïtat i expliquen com l’edifici s’ha anat adaptant sense perdre la seva funció simbòlica.

El que fa especialment singular aquest santuari és la relació directa entre espiritualitat i natura. Les fonts que donen nom a l’indret han estat part del seu atractiu i del seu significat, en un territori on l’aigua ha estat sempre un recurs necessari, però també un element carregat de valor social i emocional. Dins d’Enselva’t, la Mare de Déu de les Fonts és una parada per descobrir un patrimoni tranquil i arrelat, on l’arquitectura religiosa, el paisatge i la tradició popular formen un mateix relat.