En contrades mediterrànies com la nostra, els boscos de ribera —o en galeria— són ecosistemes altament productius. Creixen a banda i banda dels cursos fluvials, de manera que rarament els falta aigua i els seus sòls són molt rics en nutrients. Acullen, així, una gran diversitat de flora i fauna.

La seva vegetació té un paper molt important per a l’ecosistema, ja que serveix com a refugi per a la flora i la fauna, funciona com a corredor biològic (molt important en zones altament fragmentades per les infraestructures humanes), fa de filtre de l’aigua dels rius, funciona com a esmorteïdora de riuades, millora la recàrrega d’aqüífers, etc.

El riu Onyar, que neix entre els municipis de Brunyola i Vilobí d’Onyar, s’obre pas per la plana selvatana en direcció cap a Girona, on conflueix amb el riu Ter. La morfologia planera de la depressió de la Selva, per on passa l’Onyar, ha propiciat un gran desenvolupament de les activitats humanes, per la qual cosa resulta vital preservar tots els boscos de ribera que té associats. Entre aquests boscos destaquen les vernedes, dominades pels verns (Alnus glutinosa), desplaçades per plantacions fusteres de pollancres, plàtans, etc.

A les vernedes de l’Onyar podreu observar, ben florides, a finals d’hivern o principis de primavera, quan el sol encara entra bosc endins abans que els verns treguin les fulles, espècies herbàcies com el buixol (Anemone nemorosa), el lliri de neu (Galanthus nivalis), l’herba fetgera (Anemone hepatica), els ranuncles (Ranunculus spp.), el marcòlic (Lilium martagon) i un llarg etcètera. I, associada a tota aquesta vegetació, hi ha una llarga llista de fauna, que va des de mamífers com el teixó (Meles meles) i amfibis com la salamandra (Salamandra salamandra) fins a una llarga llista d’ocells, com les polles d’aigua (Gallinula chloropus), entre molts altres, que troben en els boscos de ribera uns oasis enmig de zones molt transformades.

Podeu descobrir els valors dels boscos de ribera en els diversos itineraris de senderisme o cicloturisme del municipi. Feu-ho sempre respectant l’entorn i tenint una conducta cívica, per no pertorbar aquests ecosistemes tan fràgils i, alhora, necessaris.