L’església de Sant Esteve de Vilobí és un dels edificis que millor expliquen la continuïtat històrica de Vilobí d’Onyar. La parròquia ja apareix documentada l’any 1064, quan el culte estava vinculat a la capella del castell, situada probablement a l’espai que avui ocupa el presbiteri. Aquest origen relacionat amb el recinte senyorial ajuda a entendre la importància que l’església ha tingut dins l’organització del nucli des de l’edat mitjana.

L’edifici actual respon al creixement de la població al segle XVIII. La primera pedra es va col·locar el 21 d’octubre de 1759 i el resultat és un temple de planta de creu llatina, amb capelles laterals i absis quadrat. La façana conserva una composició molt característica, amb portalada de pedra, arc carpanell, pilastres d’ordre compost, un fris amb la data de 1772 i la fornícula central amb la imatge de sant Esteve. L’ull de bou, les finestres rectangulars i el coronament curvilini completen una imatge sòbria però molt present dins el paisatge urbà.

Un dels elements més singulars és el campanar, considerat el més alt i esvelt de la comarca de la Selva, amb 40 metres d’alçada. La seva construcció aprofita una de les antigues torres del castell, fet que converteix l’edifici en un punt de trobada entre el passat medieval i les reformes posteriors. La part inferior, de planta quadrada i pedra volcànica, contrasta amb el cos superior octogonal, fet amb carreus de pedra numulítica de Girona. Els finestrals apuntats, la balustrada i la cúpula apuntada reforcen la seva presència i el converteixen en un dels perfils més identificables de Vilobí.

L’església també conserva la memòria dels episodis més recents de la història local. L’any 1936 va patir un incendi i, després de la Guerra Civil, va ser rehabilitada. El retaule actual de l’altar major és de 1955 i el campanar va ser restaurat l’any 1999. Dins d’Enselva’t, Sant Esteve de Vilobí és una visita clau per entendre com el castell, la parròquia, les reformes modernes i la vida del poble s’han anat superposant en un mateix edifici, fins a convertir-lo en un dels principals referents patrimonials del municipi.