Es tracta d’una masia fortificada del segle XVI. Probablement, el nom prové de la propietat d’un tal Ponç. Posteriorment, va passar a denominar-se com se la coneix actualment: Torre Ponça.

Es tracta d’una masia fortificada de dues plantes i golfes, vessants a laterals i cornisa catalana. La porta principal és amb arc de mig punt adovellat. La resta d’obertures són rectangulars amb llindes, brancals i ampits de pedra monolítica. Destaca la finestra central, que, a diferència de la resta, és gòtica amb arc conopial tardà i dentat amb arquets. Hi ha relleus de caps humans a les impostes.

El més rellevant, però, és la torre adossada a la casa que s’alça a la part dreta. És de planta quadrada amb obertures reduïdes, també envoltades de pedra i algunes espitlleres. Cal destacar la finestra d’estil renaixentista de la segona planta, amb guardapols rematat amb petxines. A la llinda hi ha una inscripció i una data: 1566. A l’última planta hi ha una galeria més moderna amb tres finestres a cada façana, més grans i amb arc de mig punt. La coberta d’aquesta torre és amb teula àrab i a quatre aigües, amb ràfec de quatre filades. Pel que fa al parament tant de la casa com de la torre, és arrebossat i pintat, i deixa vistos als extrems els carreus ben tallats.

La torre inicial va ser ampliada amb la darrera galeria l’any 1909, quan Josep Serra i Carbó (1857-1940) va comprar la propietat amb els diners guanyats a Baltimore (EUA), on va viure de 1906 a 1911 i on produïa la seva patent de tap de suro aglomerat que impedia que s’escapés el gas de les begudes carbòniques.