En contrades mediterrànies com la nostra, els boscos de ribera —o en galeria— són ecosistemes altament productius. Creixen a banda i banda dels cursos fluvials, de manera que rarament els falta aigua i els seus sòls són molt rics en nutrients. Acullen, així, una gran diversitat de flora i fauna.

La seva vegetació té un paper molt important per a l’ecosistema, ja que serveix com a refugi per a la flora i la fauna, funciona com a corredor biològic (molt important en zones altament fragmentades per les infraestructures humanes), fa de filtre de l’aigua dels rius, funciona com a esmorteïdora de riuades, millora la recàrrega d’aqüífers, etc.

El riu Onyar, que neix entre els municipis de Brunyola i Vilobí d’Onyar, s’obre pas per la plana selvatana en direcció cap a Girona, on conflueix amb el riu Ter. La morfologia planera de la depressió de la Selva, per on passa l’Onyar, ha propiciat un gran desenvolupament de les activitats humanes, per la qual cosa resulta vital preservar tots els boscos de ribera que té associats. Entre aquests boscos destaquen les vernedes, dominades pels verns (Alnus glutinosa), desplaçades per plantacions fusteres de pollancres, plàtans, etc.

A les vernedes de l’Onyar podreu observar, ben florides, a finals d’hivern o principis de primavera, quan el sol encara entra bosc endins abans que els verns treguin les fulles, espècies herbàcies com el buixol (Anemone nemorosa), el lliri de neu (Galanthus nivalis), l’herba fetgera (Anemone hepatica), els ranuncles (Ranunculus spp.), el marcòlic (Lilium martagon) i un llarg etcètera. I, associada a tota aquesta vegetació, hi ha una llarga llista de fauna, que va des de mamífers com el teixó (Meles meles) i amfibis com la salamandra (Salamandra salamandra) fins a una llarga llista d’ocells, com les polles d’aigua (Gallinula chloropus), entre molts altres, que troben en els boscos de ribera uns oasis enmig de zones molt transformades.

Podeu descobrir els valors dels boscos de ribera en els diversos itineraris de senderisme o cicloturisme del municipi. Feu-ho sempre respectant l’entorn i tenint una conducta cívica, per no pertorbar aquests ecosistemes tan fràgils i, alhora, necessaris.

Les inundacions del riu Onyar

Riudellots, situat a la plana de la Selva, a uns 100 metres d’altitud sobre el nivell del mar, és un poble de rius i rieres situat en una àrea en què s’uneixen totes les aigües provinents de les Gavarres, el massís de Cadiretes i part de les Guilleries. Els rius, que a vegades es poden veure ben secs, creixen de sobte en determinades èpoques de l’any, augmenten sobre manera el seu cabal i inunden les terres de l’entorn. Així doncs, és una zona propensa a les inundacions, pantanosa, plena d’aiguamoixos i braços de rius amb aigua estancada. Aquesta situació s’ha conservat en el topònim de la vila: riu de llots!

Riudellots va haver de canviar d’emplaçament el 1340 a causa de les freqüents inundacions, documentades des de 1322, ja que la vila estava situada al bell mig de dues rieres: el Cric i el Riudevilla. El promotor d’aquest canvi fou el clergue Joan Nadal, senyor propietari dels nous terrenys en què es construí la vila actual, que amagava interessos econòmics.

Però, malgrat el traslladat, les inundacions van continuar. L’Onyar s’ha desbordat en diverses ocasions. La inundació més famosa és de 1884: l’aigua va arribar a 2,5 metres en el punt més baix del poble. Tot i que s’ha anat lluitant contra els aiguats, el fenomen de la inundació no forma part d’un passat tan llunyà. N’és una prova l’aiguat que va inundar el poble l’any 1962.

L’any 1977 es van fer obres de drenatge del riu i es va construir un pont nou, ja que el que hi havia barrava sovint les aigües de l’Onyar i provocava inundacions.