El mas ibèric de Can Pons va ser descobert l’any 1993 mentre es construïa el camp de futbol del municipi. Aquest jaciment arqueològic és important per la seva singularitat, ja que hi ha pocs exemples d’assentaments rurals aïllats o masos de l’època ibèrica en aquest territori. La seva existència és una mostra que els assentaments ibèrics no s’emplaçaven només en turons de mitjana alçada del Montseny i que la vall de la riera d’Arbúcies esdevindria una important via de comunicació entre la plana selvatana, el mar i la plana osonenca.

Segles II-I aC(Aproximadament 150 aC – 80 aC)

Can Pons va ser habitat entre els anys 150 aC i 80 aC. Al llarg d’aquest període, molts dels antics poblats ibèrics fortificats van ser abandonats i els seus habitants van entrar en contacte amb la cultura romana. Malgrat les influències de la romanització, els habitants de Can Pons van conservar alguns dels seus costums, com ara la ceràmica feta a mà i una economia basada en l’autoconsum i el treball agrícola en família. Can Pons era un establiment dedicat al treball agrícola a petita escala, un veritable mas. Cultivaven diferents tipus de plantes, com ara la vinya, els ametllers, les lleguminoses, com ara faves, i els cereals, com ara l’ordi. Completaven la seva alimentació amb la caça i la pesca. També es dedicaven a la ramaderia. Criaven ovelles i, amb la seva llana, produïen teixits que possiblement comercialitzaven, com demostra la troballa de seixanta peces de pesos de telers en una de les estances del mas.

Quin és el final del mas de Can Pons?

Un dels misteris que envolta el mas ibèric de Can Pons és saber quines van ser les circumstàncies que van provocar-ne l’abandonament sobtat. Els treballs arqueològics van constatar que, a les estances, els atuells estaven al seu lloc: els telers concentrats en un racó de l’estança; els atuells, caiguts probablement d’una prestatgeria… Això suggereix que els seus habitants van fugir precipitadament del mas, sense tenir temps de recollir i salvar les seves pertinences.