Els estanys és la llacuna més gran de la plana selvatana que, segons els cronistes antics, mesurava 7 km de llargada i 1,5 km d’amplada. S’hi han trobat restes d’ocupació humana de fa entre 150.000 i 300.000 anys. A causa de les aigües estancades de la zona, hi abundaven els mosquits, que eren els principals agents transmissors de malalties com la malària o el paludisme, molt comunes entre els habitants de zones pantanoses. Seguint les recomanacions d’higienistes il·lustrats dels segles XVIII i XIX, se’n va promoure el drenatge i l’assecat per combatre aquestes malalties.

Els terrenys van ser dessecats a principis del segle XX, cosa que va permetre ampliar les zones de cultiu, que era el recurs econòmic principal dels habitants de la zona. A mitjans del segle XX, va haver-hi canvis en l’ús dels terrenys a causa del declivi de les explotacions agràries i el creixement de la plantació de pollancres. A més, les terres van quedar dividides per la construcció de l’autopista, la qual cosa va fragmentar encara més aquest espai natural.

En els darrers anys s’han portat a terme diverses intervencions amb l’objectiu de recuperar parcialment el paisatge i la seva riquesa natural. Actualment, s’hi poden trobar algunes espècies autòctones que denoten la bona qualitat de la zona, com ara tortugues d’estany, blauets, tritons, espiadimonis i llúdrigues.