El Vescomtat de Cabrera s’articulava a través d’una xarxa de castells i cases fortes, que eren les seus del poder polític i militar de la noblesa medieval. Aquest sistema defensiu es complementava amb la presència de diverses viles emmurallades i torres de guaita.
El castell termenat de Sant Iscle va ser construït al segle XII i formà part del Vescomtat de Cabrera. Al segle XIII es va reformar de manera important: s’enderrocà la torre mestra i es bastí un recinte rectangular amb torres als quatre angles. A principis del segle XIV hi va residir Elionor d’Aguilar, mare del vescomte Bernat II de Cabrera. S’hi van fer noves reformes al segle XV, i els terratrèmols i la Guerra dels Remences van afectar el castell, que finalment fou abandonat de manera sobtada al voltant de l’any 1500. Només la capella de Sant Iscle va seguir funcionant, i s’hi van celebrar processons fins a mitjan segle XIX. A la capella hi havia hagut les relíquies de sant Iscle, que en part es traslladaren al monestir de Breda l’any 1263.
Subscriu-te al butlletí
Pla de Recuperació, Transformació i Resilència - Finançat per la Unió Europea - Next Generation UE
AODL en l'àmbit del nou model de gestió turística de la Selva. Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d'Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local.
