De l’ermita de Santa Cristina se’n té coneixement de forma documentada des de poc després de la pesta negra. A partir de l’any 1376 Santa Cristina va experimentar un fort creixent de la devoció popular cap a ella, fet que va permetre l’edificació del Santuari entre el 1764 i 1772.

L’ermita està dedicada a la patrona del municipi, protectora dels qui sortien a la mar. Al segle xviii, amb l’enriquiment de la població de Lloret a causa de l’obertura de negocis a “les amèriques”, la població es va esmerçar per materialitzar el seu agraïment a Santa Cristina, fet que va permetre l’ampliació per esdevenir l’actual santuari i la seva aparença de marcat estil neoclàssic. En destaquen l’altar major i diversos exvots portats en agraïment a la santa, així com una col·lecció de vaixells en miniatura de l’interior. L’Obreria de Santa Cristina és l’entitat que té cura del manteniment de l’ermita, així com de les tradicions vinculades amb aquest santuari. Al llarg de l’any se celebren dues festes principals: la dels Perdons (segon diumenge de Quaresma) i la processó de Santa Cristina (24 de juliol, festa major de Lloret). A escassos metres de l’ermita podreu accedir a la platja de Santa Cristina, arrecerada per dos grans turons, que la protegeix dels vents i les onades, i fa que les seves aigües estiguin en calma constant.