Sant Mateu de Franciac és el punt aglutinador del nucli de població de Franciac, conformat per vells masos i alguna casa moderna. La primera referència documental d’aquest lloc la trobem al segle XIII, com a parròquia rural de l’ardiaconat de la Selva. Originàriament, fou una església de caràcter romànic, reconstruïda parcialment al segle XVIII. Històricament, ha format sempre part del terme de Caldes i de l’antiga baronia de Llagostera.

Al recinte hi trobareu el conjunt format per l’església, la rectoria i un petit cementiri. L’església és d’estructura basilical i de planta rectangular. Al costat dret de la façana hi ha un cloquer o campanar de planta quadrada que a mesura que guanya alçada es converteix en vuitavada, amb obertures en arc de mig punt. La porta d’accés a l’església té una portalada adornada amb una cornisa enfaixada que separa els dos nivells de l’alçat. A sobre hi ha una fornícula amb la imatge de sant Mateu i dos mitjos relleus a banda i banda en forma de custòdia i una data gravada: el 1773. La façana la corona un senzill rosetó.

A l’interior hi ha quatre capelles amb volta de creueria. També hi ha un cor amb una balustrada de pedra. Annex a la portalada, pel costat esquerre, hi ha un arc de pedra que mena cap a la construcció veïna, una rectoria en forma de casa de pagès senzilla, de la qual destaca una llinda que situa l’edificació al segle XVII (1633).

La festa major de Franciac se celebra cada any el cap de setmana més proper a la festivitat de Sant Mateu (21 de setembre), i s’hi fan actes religiosos i festius.