Església parroquial de la qual tenim referència documental des de l’any 942 com a sufragània de Sant Hilari Sacalm fins al segle XV, quan passà a dependre civilment d’Arbúcies, en el marc del domini de la casa dels Cabrera.

L’obra original romànica ha estat considerablement transformada amb diversos afegits i reformes. Destaquen la reforma general de 1619 i la 1890, quan s’aixecà el campanar. Més tard, el 1940, es va construir un pont que encara ara comunica l’església amb l’antiga rectoria.

L’edifici actual té una nau allargada completada per un absis semicircular amb capelles afegides al segle XVII i diverses dependències annexes. La façana és senzilla amb porta adovellada i dues obertures d’ull de bou. El campanar, al sud de l’absis, és de planta quadrangular i teulat a quatre vessants, que a diferència de la cobertura de l’església és de pedra pissarra, obra del segle XIX, quan es va substituir l’antic campanar d’espadanya.

La vall d’Arbúcies, que inclou la parròquia de Sant Quirze Santa Julita d’Arbúcies, amb les sufragànies de Santa Maria de Lliors i Sant Pere Desplà i les de Sant Cristòfol de Cerdans i Sant mateu de Joanet, va pertànyer al terme del castell de Montsoriu des del segle XI, i després a la batllia de n’Orri o d’Arbúcies. El 1624 la batllia de n’Orri fou adquirida pels Sarriera a partir del desmembrament de l’antic vescomtat de Cabrera.