El vescomtat de Cabrera, en l’àmbit religiós, estava format per diverses parròquies amb les seves respectives esglésies i ermites, que oferien els serveis religiosos a la societat. Així mateix, s’hi fundaren diversos monestirs de diferents ordes religiosos.

El primer esment d’aquesta església apareix en una butlla del papa Benet VI de l’any 974, a favor del monestir de Sant Pere de Rodes. L’edifici actual correspon, en gran part, a una reforma gòtica del segle XVI.

L’església està estructurada en una sola nau amb un absis semicircular i un campanar de torre quadrada situat damunt la teulada. Aquest compta amb dos finestrals i està coronat per una barana emmerletada d’època posterior. La porta és quadrangular i presenta un frontis gòtic senzill.

Per reforçar l’estructura, l’edifici compta amb una sèrie de robustos i poderosos contraforts. Al costat nord n’hi ha sis, dos dels quals estan parcialment ocults per les capelles laterals, mentre que al costat sud només n’hi ha tres.

Fins al 1936, any en què fou destruït, l’església conservava un retaule de finals del segle XVI d’estil gòtic tardà, amb el davallament de la creu flanquejat per sant Sebastià i sant Roc.

Al costat de l’església hi ha el cementiri i un comunidor quadrangular, una construcció tradicional que antigament servia perquè els sacerdots beneïssin els camps i conjuressin tempestes. A la part posterior de l’edifici hi ha la rectoria