Al Cementiri Municipal de Lloret de Mar hi ha un dels conjunts d’escultura funeraria modernista més importants del país. Hi convergeixen totes les tendències artístiques, i constitueix així un bell mostrari d’estils de principis del segle XX, cosa que el fa un veritable museu a l’aire lliure.

L’any 1891 queda constancia, a les actes de l’Ajuntament, de la necessitat d’edificar un cementiri nou. El projecte es va encarregar l’any seguent, el 1892, a l’arquitecte Joaquim Artau i Fabregas. L’obra del nou cementiri va ser possible gracies a la iniciativa privada. La van finançar families amb estrets vincles amb el comerç d’ultramar i vinculades directament amb la burgesia barcelonina, fet que va conduir a la participació en el projecte d’arquitectes de renom com Puig i Cadafalch.

L’organització i distribució de l’espai del cementiri està molt ben pautada i organitzada, a imatge de les grans ciutats de l’època: avingudes, passejos, placetes, illes de cases … Així mateix, tot l’espai està organitzat per reflectir la jerarquia social: a l’avinguda principal hi ha els sepulcres dels comitents privats, alguns dels quals havien fet fortuna a Amèrica; a dreta i esquerra de l’avinguda principal s’hi distribueixen els hipogeus de segona i de tercera categories, i, lluny d’aquesta zona, hi ha un espai destinat a les inhumacions civils i als no batejats.