El Vescomtat de Cabrera s’articulava a través d’una xarxa de castells i cases fortes, que eren les seus del poder polític i militar de la noblesa medieval. Aquest sistema defensiu es complementava amb la presència de diverses viles emmurallades i torres de guaita.
El castell termenat de Sant Iscle va ser construït al segle XII i formà part del vescomtat de Cabrera. Al segle XIII es va reformar de manera important; s’enderrocà la torre mestra i es bastí un recinte rectangular amb torres als quatre angles. A principis del segle XIV hi va residir Elionor d’Aguilar, mare del vescomte Bernat II de Cabrera. S’hi van fer noves reformes al segle XV, i els terratrèmols i la Guerra dels Remences van afectar el castell, que finalment fou abandonat de manera sobtada al voltant de l’any 1500. Només la capella de Sant Iscle va seguir funcionant i s’hi van celebrar processons fins a mitjan segle XIX. A la capella hi havia hagut les relíquies de sant Iscle, que en part es traslladaren al monestir de Breda l’any 1263.
Subscriu-te al butlletí
Pla de Recuperació, Transformació i Resilência - Finançat per la Unió Europea - Next Generation UE
AODL en l'ámbit del Patrimoni. Acció subvencionada pel Servei Públic d'Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de Suport al Desenvolupament local.
