El Vescomtat de Cabrera limitava amb territoris que estaven controlats per altres senyories feudals (Cardona, Montcada, Cruïlles, l’Església, etc.), amb les quals s’establien relacions de veïnatge que, en funció de l’època i les circumstàncies, podien ser més o menys bones.
El castell de Sant Joan està documentat per primer cop l’any 1041 en una donació dels vescomtes Guerau i Ermessenda (el matrimoni fundador del Vescomtat de Cabrera) a Sicardis, senyora de Lloret i germana d’Ermessenda. Al segle XII, el castell va passar a ser senyorejat pels canonges de la catedral de Girona i formà part dels seus dominis fins a l’inici del segle XIX. A partir de la segona meitat del segle XVII, l’activitat al castell va disminuir i, al final, només s’utilitzava com a punt de vigilància la torre mestra, que l’any 1805 fou pràcticament destruïda per l’armada britànica. El castell va caure en l’oblit fins que l’any 1965 se n’inicià el procés de recuperació.
Subscriu-te al butlletí
Pla de Recuperació, Transformació i Resilència - Finançat per la Unió Europea - Next Generation UE
AODL en l'àmbit del nou model de gestió turística de la Selva. Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d'Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local.
