El Vescomtat de Cabrera s’articulava a través d’una xarxa de castells i cases fortes, que eren les seus del poder polític i militar de la noblesa medieval. Aquest sistema defensiu es complementava amb la presència de diverses viles emmurallades i torres de guaita.
Les estructures més antigues del castell de Montsoriu es remunten a finals del segle X, i en aquella època estava configurat com un castell roquer. Durant els segles XII i XIII s’hi portà a terme una primera gran reforma, i Montsoriu fou descrit pel cronista Bernat Desclot com «un dels bells i nobles del món». L’aspecte general que veiem avui del castell correspon a l’última gran transformació promoguda pel vescomte Bernat II de Cabrera a mitjan segle XIV, en què es bastí un inexpugnable castell de cercles concèntrics format per tres grans espais: el recinte sobirà (la part més enlairada, antiga i forta de Montsoriu), el pati d’armes (concebut com un autèntic palau gòtic) i el recinte jussà (pensat com un albacar inferior).
Subscriu-te al butlletí
Pla de Recuperació, Transformació i Resilència - Finançat per la Unió Europea - Next Generation UE
AODL en l'àmbit del nou model de gestió turística de la Selva. Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d'Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local.
