Es tracta d’una antiga església parroquial, probablement construïda per ordre de la baronessa Sicardis, senyora del castell i terme de Lloret. Fou consagrada a sant Romà pel bisbe de Girona Guillem Guifre de Cerdanya, el 1079.

Segles més tard (el 1522), la parròquia es traslladà a la nova església de Sant Romà de Lloret, moment en que l’advocacio passà a Santa Maria. A partir d’aleshores, l’ermita rebe diversos noms, com ara Església Vella, Mare de Deu Antiga o Mare de Déu de les Alegries.

L’esglesia actual conserva ben pocs elements romanics, ja que fou reformada als segles XVI i XVII i reconstruïda el 1914. L’ermita es de planta rectangular, coberta amb una teulada de doble vessant als laterals i amb un campanar adossat a la part nord, també de planta quadrada.

El 1913 s’hi va fer una reforma important, finançada pels germans Narcís i Joan Gelats Durall amb què es modificaren la façana, la porta d’entrada i l’interior. Tambe es va col·locar el retaule barroc i es va construir el cambril de la marededeu seguint les línies de lèpoca amb daurats, estucats venecians i marbre. Es van fer sis pintures murals amb reproduccions dels misteris de goigs i ascensio del Senyor en els quals apareixen retratats personatges de lèpoca, entre ells un dels mecenes. El 1914 es va afegir un segon nivell de doble finestra al campanar i el 1939 es va fer el teulat amb arcs llombards.