Monestir Santa Maria d’Amer

El monestir benedictí de Santa Maria d’Amer, fundat entorn de l’any 820 per l’abat Deodat, va ser consagrat el 949 pel bisbe Gotmar en substitució del monestir de Sant Medir i Sant Genís.
El monestir es va anar fent poderós i el 1080, arran de la reforma agrària gregoriana, va ser l’únic de les terres gironines que no fou unit a cap casa forastera. La plena independència i autonomia de què gaudia va ser confirmada directament des de Roma, el 1186 per la butlla papal de Climent, i que corroborava les llibertats i les possessions del monestir.
Tot i els efectes dels terratrèmols del segle XV, en què s’enfondraren el claustre, i una part de l’església, la importància del monestir continuà ferma: el 1485 s’hi signà l’acord que precedí la resolució del conflicte remença i, als segles XVI i XVII, alguns abats d’Amer arribaren a ser presidents de la Generalitat. El monestir fou tancat arran de l’exclaustració de 1835.
L’element romànic més remarcable del conjunt és l’església, que actualment fa de temple parroquial. Capçada per quatre absis amb les típiques arcuacions s’ombrades a l’exterior, també és romànica l’estructura principal de les tres naus i la base del campanar. Les restes del claustre es localitzaren en unes excavacions l’any 1989 i actualment romanen soterrades, mentre que les dependències monàstiques pertanyen a reformes posteriors als terratrèmols.