L’església de Sant Hilari Sacalm és un edifici que concentra, en un mateix lloc, gairebé tota la història del municipi. Situada al nucli històric i documentada ja l’any 922, no es pot entendre només com una església, sinó com un conjunt que ha anat canviant al ritme del poble, de les seves necessitats i també dels grans episodis que han marcat el territori.

El seu origen romànic encara és visible en alguns punts concrets, com les restes de l’antic mur, la porta decorada amb arquivoltes o l’absis que es pot observar des de l’exterior. Aquests fragments permeten imaginar el temple consagrat l’any 1199, abans que els terratrèmols del segle XV obliguessin a reconstruir-lo i que fos novament consagrat el 1480. Des d’aleshores, les reformes gòtiques, neoclàssiques i contemporànies han anat sumant capes a l’edifici fins a donar-li l’aspecte actual.

Un dels elements més visibles és el campanar, amb base quadrada i cos superior octogonal, completat entre 1921 i 1922 segons el projecte de Josep Maria Pericas. A la façana, decorada amb esgrafiats, la inscripció “DOMUS DEI ET PORTA COELI” presideix l’accés principal, al qual s’arriba per una escala doble. A l’interior, les tres naus i els diferents espais artístics conserven la memòria d’un edifici que ha estat ampliat, refet i reinterpretat al llarg dels segles.