Església parroquial documentada des del 1093 com una possessió del monestir de Breda. De l’edifici romànic original només se’n manté l’absis semicircular; la resta fou notablement reformat al segle XVII.

A la construcció primitiva, d’una sola nau rectangular i absis semicircular, s’hi van afegir les capelles laterals, la sagristia i el campanar. L’edifici actual respon essencialment a les obres dels segles XVII i XVII L’absis, però, és clarament romànic i està fet amb carreus i ornamentat amb un fris d’arcuacions llombardes, en sèries de sis entre lesenes, acabades amb un fris de dents de serra i una simple motllura al ràfec. La coberta a l’interior de la nau és de volta de canó. A la façana principal totalment emblanquinada, hi ha la porta, quadrangular, amb els brancals i la llinda de pedra, coronada amb una fornícula. A sobre hi ha una finestra que segueix la mateixa estructura de la porta. El campanar és una torre quadrangular amb finestres allargades d’arc de mig punt a cada cara, rematat per una balustrada.

L’exèrcit francès la va destruir durant la invasió de 1809 i va ser reconstruïda després de la Guerra Civil (1939). Així mateix, al cap de pocs anys es trasllada el cementiri, que estava just al davant.