El vescomtat de Cabrera s’articulava a través d’una xarxa de castells i cases fortes, que eren les seus del poder polític i militar de la noblesa medieval. Aquest sistema defensiu es complementava amb la presència de diverses viles emmurallades i torres de guaita.

Torre de planta quadrangular edificada l’any 1439 per Violant de Recs, esposa de Ramon de Vilanova, que va manar construir la torre de defensa a partir d’una autorització de Sança de Ximenis i d’Isabel de Cabrera pels serveis del seu pare, Bernat de Recs. Es tracta d’una torre de defensa de quatre plantes, de naturalesa i aspecte robusts, amb les façanes de pedra vista. Es va construir amb pedra, maçoneria desbastada i grans blocs a les cadenes cantoneres. Quant a les dimensions, fa uns 7 metres de costat i uns 15 metres d’alçada. Es caracteritza per les pedres cantoneres ben tallades, algun finestral gòtic trevolat i diverses espitlleres, i per la conservació d’alguns merlets a la façana sud, on les obertures són d’arc de mig punt, mentre que a la façana nord són de permòdols o bé d’arc trevolat. Al segle XIX s’usà com a presó, per això també se’n diu torre de la Presó. El 1932, al primer pis, s’hi va construir el dipòsit d’abastament d’aigua per al poble. En el procés de restauració es va enderrocar. Actualment la porta principal és a la planta baixa, però a l’origen era a l’altura del primer pis de la façana nord.