Termes de l'Estany de Sils

El Vescomtat de Cabrera tenia formes de govern pròpies; estava administrat per agents de poder al servei dels vescomtes –des del notari fins al jutge, passant pels procuradors generals i altres càrrecs–, que feien efectiva la governabilitat del territori. Les restes materials d’aquesta administració i les seves obres de govern encara són visibles a diversos punts del vescomtat.

L’estany de Sils ocupava una superfície aproximada d’uns set quilòmetres quadrats i, a la cartografia antiga, sovint apareix representat més gran que el de Banyoles. Un document de l’any 1660 conté la concessió del vescomte de Cabrera Guillem Ramon de Montcada per recollir-ne el gel a favor de Francesc Villar (propietari d’un pou de glaç a Maçanet), a canvi d’una entrada de trenta-cinc lliures i dos sous anuals en moneda barcelonesa. L’any 1740, el duc de Medinaceli, marit de la vescomtessa de Cabrera Maria Teresa de Montcada, va fer col·locar unes fites per marcar els límits de l’estany. El seu procés de dessecament, amb diversos intents des del segle XIII, no fou conclòs amb èxit fins que s’acabaren les obres de millora del sistema de drenatge de la séquia, iniciades l’any 1845 i finalitzades el 1856. Aquestes obres van permetre el pas del tren, un fet cabdal per a la història de Sils. A l’estany també s’hi troben altres fites. Unes són indicatives d’una propietat important de la Catedral de Girona (amb la inscripció «ANIVR Pxs DE LA SEU DE GERO») i un tercer tipus, datat el 1768, presenta una llegenda que vol dir «Estany desaiguat per l’Excel·lentíssim Senyor Marquès d’Aitona. Any 1766». Aquestes últimes volien deixar constància del límit de les aigües l’any 1766, abans que realment s’acabessin els treballs el 1768.