El Vescomtat de Cabrera s’articulava a través d’una xarxa de castells i cases fortes, que eren les seus del poder polític i militar de la noblesa medieval. Aquest sistema defensiu es complementava amb la presència de diverses viles emmurallades i torres de guaita.
Les estructures més antigues del castell de Montsoriu es remunten a finals del segle X, i en aquella època estava configurat com un castell roquer. Durant els segles XII i XIII s’hi portà a terme una primera gran reforma i Montsoriu fou descrit pel cronista Bernat Desclot com “un dels bells i nobles del món”. L’aspecte general que veiem avui del castell correspon a l’última gran transformació promoguda pel vescomte Bernat II de Cabrera a mitjan segle XIV, en què es bastí un inexpugnable castell de cercles concèntrics format per tres grans espais: el recinte sobirà (la part més enlairada, antiga i forta de Montsoriu), el pati d’armes (concebut com un autèntic palau gòtic) i el recinte jussà (pensat com un albacar inferior).
Subscriu-te al butlletí
Pla de Recuperació, Transformació i Resilência - Finançat per la Unió Europea - Next Generation UE
AODL en l'ámbit del Patrimoni. Acció subvencionada pel Servei Públic d'Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de Suport al Desenvolupament local.
