Castell de Malavella

El castell de Malavella està documentat des de l’any 105: en una escriptura de terres feta per la comtessa Ermessenda se l’esmenta com a castro vetulo. Tres anys més tard, el 1057, s’en tornen a tenir notícies: apareix com a castro quod dicunt Malavella en un jurament fet a la comtessa Almodis, muller del comte Ramon Berenguer I, fill d’Ermessenda.

Al segle XIII, Caldes de Malavella, Llagostera i el castell de Malavella formen part d’una batllia reial que depèn del comte de Barcelona. El 1241, Jaume I els concedeix uns privilegis reials que els eximeixen d’algunes càrregues feudals importants. Tot amb tot, el 1324 la batllaia de Caldes passa a mans senyorials d’Ot de Montada i el 1375 passa a dependre de la baronia de Llagostera, sota la gestió dels Montcada.

A Caldes de Malavella destaquen diversos afloraments volcànics. El més important, per les seves dimensions, és el que es localitza al puig de Sant Maurici, on hi ha una xemeneia volcànica per on pujaren i foren emesos el magma, els gaos i els materials de projecció. Aquesta xemeneia està formada per centenars de prismes basàltics de fa 4,4 milions d’anys.

El castell es va construir just en aquesta zona. Les seves restes, que són del segle XII, són de colors foscos i grisos per les pedres de basalt que formen el mateix turó, restes de l’antiga xemeneia volcànica. Es pot observar que les parets del castell es van construir usant aquests prismes basàltics per aprofitar els recursos més immediats i, molt problablement, reduir les despeses de picapedrer.

Actualment només queden restes dels murs nord, est i sud. El castell estaria format per un primer recinte delimitat per dos murs (a l’est i al nord-est) i un segon recinte murat amb tres torres quadrades. A l’angle nord-est hi ha les restes de l’antiga capella del castell, dedicada a sant Maurici, de planta rectangular i amb absis semicircular. A les parets s’aprecien restes de la pintura mural que devia cobrir els murs de la capella.